Random header image... Refresh for more!

Simona Kossak

Simona Kossak va ser una biòloga, ecòloga, autora, doctora en silvicultura i activista conservacionista intransigent. Va ser activista ecologista, lluitant per la protecció del bosc més antic d’Europa.

La van titllar de bruixa perquè parlava amb els animals i convivia amb ella un corb terrorista que robava or i atacava als ciclistes. Va establir un refugi per animals una clínica veterinària per tractar-los en cas de ser necessari.

Aquesta dona va passar més de 30 anys en una cabana de fusta al bosc de Białowieża sense electricitat ni accés a aigua corrent. Un linx dormia al seu llit i una senglar, Żabka , va ser la seva companya de casa durant 17 anys. Va trobar en els animals allò que mai va trobar en els humans.

Simona creia que hem de viure de la manera més senzilla i propera a la natura possible. Les ciutats ens impedeixen frenar i, no ens enganyem: fisiològicament estem més en sintonia rodejades d’arbres i natura que enganxades a un mòbil que ens exigeix la immediatesa de la missatgeria instantània i les xarxes socials.

D’ella aprenem que podem tornar a connectar amb allò que ens ha sigut arravatat i reconnectar amb la nostra essència deixant de ser part d’un sistema que ens comptabilitza per milers; només números per a estadístiques. Podem sortir del cercle establert per les seves normes i no ser mai més mà d’obra de les mateixes coses que després comprem per molt més del que ens han pagat per produir-les.

Podem renunciar de ser cosificades, reduïdes a res; deixar de servir els interessos d’unes poques i ser les protagonistes absolutes de les nostres vides, tornant a ser animals.

El bosc ens espera.

 

Simona Kossak fue una bióloga, ecóloga, autora, doctora en silvicultura y activista conservacionista intransigente. Fue activista ecologista, luchando por la protección del bosque más antiguo de Europa.

La tacharon de bruja porque hablaba con los animales y convivía con ella un cuervo terrorista que robaba oro y atacaba a lxs ciclistas. Estableció un refugio para los animales una clínica veterinaria para tratarlos en caso de ser necesario.

Esta mujer pasó más de 30 años en una cabaña de madera en el bosque de  Białowieża sin electricidad ni acceso a agua corriente.

Un lince dormía en su cama y una jabalí, Żabka , fue su compañera de casa durante 17 años. Encontró en los animales lo que no encontró nunca en los humanos.

Simona creía que debemos vivir de la manera más sencilla y próxima a la naturaleza posible.

Las ciudades nos impiden frenar y, no nos engañemos: fisiológicamente estamos más en sintonía rodeadas de árboles y naturaleza que enganchadas a un móvil que nos exige la inmediatez de la mensajería instantánea y las redes sociales.

De ella aprendemos que podemos volver a conectar con aquello que nos ha sido arrebatado y reconectar con nuestra esencia dejando de ser parte de un sistema que nos contabiliza por miles; sólo números para estadísticas. Podemos salir del círculo establecido por sus normas y no ser nunca más mano de obra de las mismas cosas que después compramos por mucho más de lo que nos han pagado por producirlas.

Podemos renunciar a ser cosificadas, reducidas a nada; dejar de servir a los intereses de unas pocas y ser las protagonistas absolutas de nuestras vidas, volviendo a ser animales.

El bosque nos espera.