In Memoriam
El 2 de març de 1974 va ser assassinat a Barcelona per la dictadura franquista a “garrot vil” l’anarquista català del MIL (Movimiento Ibérico de Liberación), Salvador Puig Antich.
Ell i Heinz Chez van ser les darreres execucions amb aquest mètode que consistia en un collar de ferro atravessat per un cargol acabat en una bola que, al fer-lo girar, causava a la víctima el trencament del coll.
47 anys més tard nosaltres ni oblidem, ni perdonem.
“Per més que callin
per més voltes que doni el món
per més que neguin els aconteixements
per més repressió que l’estat instauri;
per més que es rentin la cada amb la democràcia burgesa;
per més vagues de fam que callin;
per més que tinguin saturades les presons;
per més pactes que desenvolupin amb els controladors de classe;
per més guerres i repressió que imposin;
per més que intentin negar la història i la memòria de la nostra clase;
Més alt direm:
assassins de pobles
misèria de fam i llibertat
negociadors de vides alienes
més alt que mai, en crit o en silenci, recordarem els vostres assassinats de gents, vides, pobles i natura.
De llavi en llavi, pas a pas, poc a poc.”
——————————————
El 2 de marzo de 1974 fue asesinado en Barcelona por la dictadura franquista a “garrote vil” el anarquista catalán del MIL (Movimiento Ibérico de Liberación), Salvador Puig Antich.
Él y Heinz Chez fueron las últimas ejecuciones con este método que consistía en un collar de hierro atravesado por un tornillo acabado en una bola que, al girarlo, causaba a la víctima la rotura del cuello.
47 años más tarde, nosotrxs ni olvidamos, ni perdonamos.
“Por más que callen
por más vueltas que de el mundo
por más que nieguen los acontecimientos
por más represión que el Estado instaure;
por más que se laven la cara con la democracia burguesa;
por más huelgas de hambre que callen;
por más que tengan saturadas las cárceles;
por más pactos que desarrollen con los controladores de clase;
por más guerras y represión que impongan;
por más que intenten negar la historia y la memoria de nuestra clase;
Más alto diremos:
asesinos de pueblos
miseria de hambre y libertad
negociadores de vidas ajenas
más alto que nunca, en grito o en silencio,
recordaremos vuestros asesinatos
de gentes, vidas, pueblos y naturaleza.
De labio en labio, paso a paso, poco a poco.”