In memoriam – Jill Phipps

Jill Phipps va ser una activista per l’alliberament animal.

Nascuda a un període històric en la lluita per la defensa dels animals, marcada per l’acció directa i el sabotatge que van anar configurant el moviment d’alliberament animal contemporani, va acabar involucrant-se en diverses campanyes en contra de l’explotació que van tenir lloc arreu d’Anglaterra.

Amb onze anys va començar a assistir a manifestacions: La primera va ser amb la seva mare i la seva germana, en contra d’una granja pelletera. Va deixar l’escola amb 16 anys , posant-se a treballar i sent plenament conscient de la necessitat de confluència entre lluites, involucrant-se en altres fronts polítics com l’antifeixisme, el feminisme o el desarmament nuclear.

Al 1982 s’involucra a una campanya promoguda per la CCA (Coventry Animal Alliance) amb l’objectiu de clausurar un viver de guineus. Així doncs, cada cap de setmana participa a protestes i vigílies nocturnes fins que a una de les convocatòries la policia es superada en número i s’aconsegueix accedir a les instal·lacions per causar danys materials. A aquestes mobilitzacions és van sumar diversos alliberaments de guineus i sabotatges econòmics duts a terme per l’ALF (Animal Liberation Front).

A l’agost de 1984 acut a una manifestació massiva als laboratoris d’Unilever amb l’objectiu de despertar una gran atenció mediàtica i dur a terme una irrupció massiva amb l’objectiu d’obtenir material gràfic i informació que després es farà pública per visibilitzar la situació dels animals utilitzats en experimentació. El material que es va obtenir amb aquesta acció encara s’utilitza a dies d’ara per campanyes contra la vivisecció. Jill va ser detinguda amb càrrecs, juntament amb la seva germana, la seva mare i més d’una vintena d’activistes que van ser condemnades en total a 45 anys de presó. Això només fa que Jill i la seva família tinguin més determinació que mai per continuar lluitant per l’alliberament animal.

Al 1994 Phoenix Aviation obté el permís per transportar vedelles vives cap a Holanda des de l’aeroport de Coventry. Degut a la pressió social, l’ajuntament atura la sortida dels primers vols, però això no dura gaire. C.Barrett Jolley, propietari de la companyia porta a judici a l’ajuntament i guanya contra la prohibició; dies després comença a noliejar cinc vols diaris de dilluns a divendres, en els que carrega 190 vedelles a cadascun d’ells. Les activistes van dia i nit durant tota la setmana decidides a acabar amb el negoci i cada cop que s’apropa un camió, s’hi enfronten en massa posant-hi el cos per aturar-lo. De forma visible s’enganxen a la part davantera i a les rodes. Cada cop més gent es conscient de les exportacions d’animals vius i passa a convertir-se en un assumpte de debat social i polític. L’1 de febrer del 95, Jill torna a formar part d’aquestes accions: Acut amb una trentena de manifestants a aturar un dels camions de vedelles. Aquell dia es presenten un centenar de policies i prenen la decisió de canviar d’estratègia. Un d’ells explica emfàticament al conductor que sota cap circumstancia s’aturi. Jill, amb nou persones més, trenquen la línia policial i es dirigeixen a encadenar-se al camió. Segons més tard Jill es atropellada deliberadament mentre la policia li fa senyes al conductor perquè continuï amb la marxa. Ella mor de camí a l’hospital.

Quatre mesos després de l’assassinat de Jill i deu mesos després de l’inici de les accions amb al voltant de 600 persones detingudes i unes despeses de quatre milions de lliures en dispositius policials, s’aconsegueix acabar amb el transport d’animals vius.

La determinació, l’acció directa i l’actitud combativa de Jill i tantes altres, ens deixen obert el camí per continuar amb la lluita. Ni oblidem, ni perdonem.

—Estem arriscant les nostres vides per això i continuarem fent-ho fins que ho aturem.  —deia Jill un mes abans de la seva mort davant de les càmeres—. Inclús si algú acaba ferit? —preguntava el periodista—. Sí, i probablement algú acabarà ferit.

……………………………………………….

Jill Phipps fue una activista por la liberación animal.

Nacida en un periodo histórico en la lucha por la defensa de los animales, marcada por la acción directa y el sabotaje que fueron configurando el movimiento de liberación animal contemporáneo, acabó involucrándose en diferentes campaña en contra de la explotación que tuvieron lugar por toda Inglaterra.

Con once años comenzó a asistir a manifestaciones: La primera fue con su madre y su hermana, en contra de una granja peletera. Dejó la escuela con 16 años, poniéndose a trabajar y siendo plenamente consciente de la necesidad de confluencia entre luchas, involucrándose en otros frentes políticos como el antifascismo, el feminismo o el desarme nuclear.

En 1982 se involucró en una campaña promovida por la  CCA (Coventry Animal Alliance) con el objetivo de clausurar un criadero de zorros. Cada fin de semana participaba en protestas y vigilias nocturnas hasta que en una de las convocatorias la policía se ve superada en número y se consigue acceder a las instalaciones para causar daños materiales. A estas movilizaciones se sumaron diversas liberaciones de zorros y sabotajes económicos llevados a cabo por el ALF (Animal Liberation Front).

En agosto de 1984 acude a una manifestación masiva en los laboratorios de Unilever con el objetivo de despertar una gran atención mediática y llevar a cabo una irrupción masiva con el objetivo de obtener material gráfico e información que después se hará público para visibilizar la situación de los animales utilizados en experimentación. El material obtenido en esta acción a dia de hoy aún es utilizado en campañas contra la vivisección. Jill fue detenida con cargos, junto con su hermana, su madre y más de una veintena de activistas que fueron condenadas a un total de 45 años de cárcel. Esto solo hizo que Jill y su familia tengan más determinación que nunca para continuar luchando por la liberación animal.

En 1994 Phoenix Aviation obtiene permiso para transportar terneras vivas a Holanda des de el aeropuerto de Coventry. Debido a la presión social, el ayuntamiento para la salida de los primeros vuelos, pero esto no dura demasiado. C.Barrett Jolley, propietario de la compañía lleva a juicio al ayuntamiento y gana contra la prohibición; días después se comienzan a fletar 5 vuelos diarios de lunes a viernes, en los que se cargan 190 terneros en cada uno de ellos. Las activistas acuden día y noche durante toda la semana decididas a acabar con el negocio y cada vez que se acerca un camión, se enfrentan en masa poniendo el cuerpo para detenerlo. De forma visible se enganchan a la parte delantera y a las ruedas. Cada vez más gente es consciente de las exportaciones de animales vivos y pasa a convertirse en un asunto de debate social y político. El 1 de febrero del 95, Jill vuelve a formar parte de estas acciones: Acude con una treintena de manifestantes a parar uno de los camiones de terneras. Ese día se presentan un centenar de policías y toman la decisión de cambiar de estrategia. Uno de ellos explica enfáticamente al conductor que bajo ninguna circunstancia debe pararse. Jill, con nueve personas más, rompen la linea policial y se dirigen a encadenarse al camión. Segundos más tarde Jill es atropellada deliberadamente mientras la policía le hace señas al conductor para que continúe con la marcha. Ella muere de camino al hospital. Cuatro meses después del asesinato de Jill y diez meses después del inicio de las acciones con alrededor de 600 personas detenidas y unos gastos de cuatro millones de libras en dispositivos policiales, se consigue acabar con el transporte de animales vivos.

La determinación, la acción directa y la actitud combativa de Jill y de tantas otras, nos dejan abierto el camino para continuar con la lucha.

Ni olvidamos, ni perdonamos.

—Estamos arriesgando nuestras vidas por esto y continuaremos haciéndolo hasta que lo paremos.  —decía Jill un mes antes de su muerte ante las cámaras —. ¿Incluso si alguien acaba herido? —preguntaba el periodista—. Sí, y probablemente alguien acabará herido.