Posts from — abril 2021
VIVOTECNIA
Fa més d’una setmana que va saltar a la llum el cas de Vivotecnia a Madrid:
Novament, un laboratori en el que s’experimentava amb animals no humans, torna a tenir una denúncia pública de «maltractament animal» com si no hi hagués maltractament ja de per se en el fet d’experimentar amb ells.
Des de les fonts oficials s’ha fet públic que més de 880 animals (entre ells gossos, micos, conills, porcs, rates i ratolins) continuen en les instal·lacions, convertits en proves d’un delicte. Vivotecnia a la seva pàgina web es mostraven com una empresa modèlica en les instal·lacions «que excedeixen els estàndards exigits de benestar animal».
Presumia de disposar de mecanismes de captura adjacents per permetre l’observació dels animals i l’enriquiment ambiental «incloent farratge, joguines, piscina, televisió, gronxadors o l’ús del reforç positiu». Aquesta descripció idíl·lica contrasta amb les imatges tretes d’allà per la companya Carlota Saorsa. Fotos i un vídeo on s’escolta a les treballadores deixar anar joies com «Deixa’l que es trenqui la columna», «aquí és el penis, els ous deuen estar per allà», «truja psicòpata», «com Hitler, passatgers al tren» i on es veu com colpegen, insulten i es riuen de manera despectiva de gossos, porcs, ratolins, conills o micos.
Des de que el 8 d’abril coneixíem la investigació que mostrava els terribles abusos, maltractaments i vexacions que es duien a terme a l’interior de Vivotecnia a Madrid, tenim sed de justícia:
·Volem que aquestes treballadores paguin pel que han fet durant tant de temps, pel sofriment que van generar, per tot aquest dolor.
·Volem que els alts càrrecs d’aquesta empresa paguin. Per mirar cap a una altra banda, per fer oïdes sordes a les denúncies internes, per deixar que tots aquells actes terribles es portessin a terme.
Però que no se’ns oblidi: això succeeix perquè continuem pensant que la resta d’animals estan allà per servir-nos. Perque seguim mantenint la hipòcrita defensa de que els hi podem fer aquestes coses perquè no son iguals a nosaltres, i alhora afirmar contradictòriament que els estudis son fiables perquè la resta d’animals son com nosaltres.
Que no se’ns oblidi que el que passa a Vivotecnia (i, SORPRESA! a TOTS els laboratoris d’experimentació animal) passa perquè despullem a la resta d’animals de les seves vides, els cosifiquem i mercantilitzem en el nostre benefici.
La idea era que aquestes treballadores apliquessin verí sobre els ulls i la pell dels animals, que els inoculessin infermetats i els veiessin consumir-se, patir i morir. Volíem que els obrissin en canal i observessin i enregistressin els danys que els hi havien ocasionat. Però ens sembla tolerable si mentre tot això ocorre, han tingut joguines o bon menjar? I si després s’acomiaden d’ells amb una carícia; que uns segons abans de la seva mort la gent del laboratori considera que el seu sofriment sí que és important i els eutanasien de la forma més compassiva? Això és «Benestar Animal», com el que promocionen els explotadors de Pascual, mentre les vaques continuen sent considerades mers mitjans de producció desprovistos de vida i individualitat? De cas, això no es maltractament? Sincerament creiem que aquesta dicotomia és possible? Creure primer que el patiment de la resta d’animals no importa i després que sí? No som nosaltres qui creem a aquestes monstruoses treballadores amb al nostre vist i plau sobre l’experimentació animal? No som còmplices com a societat de situar a animals innocents en situacions d’absoluta indefensió?
Hi ha un altre camí en la investigació científica i ens estem desviant d’ell perquè continuem ignorant els drets animals, com en un altre moment es van passar per alt els drets dels éssers humans més vulnerables en pro de la ciència. Evolucionem i deixem d’acceptar com vàlida una investigació que provoca mort i patiment de forma deliberada a milions d’éssers sintents a l’any.
Avui aprofitem per recordar i celebrar en aquest marc l’alliberament de Britches, un macaco de pocs mesos que va ser deslletat al dia següent del seu naixement i amb tot just dos dies de vida un científic que el va prendre con objecte d’investigació li va cosir les parpelles: volia comprovar si la ceguera permanent produiria danys cerebrals i si un dispositiu electrònic d’ultrasons col·locat al seu cap, en forma de casc, li afectaria a les oïdes fins a deixar-lo sord. Aquest casc el sotmetia a una tortuosa e incessant reproducció de sons estridents. Com si tot això fos poc, l’animal vivia a una gàbia abraçat a un cilindre metàl·lic i sense haver rebut cap atenció. El projecte el condemnava a tres anys com objecte d’experiments i després el matarien. Un cop mort estudiarien el seu cervell per comprovar o no les hipòtesis. Britches va ser alliberat el 20 d’abril de 1985 per membres de l’ALF juntament amb desenes d’altres animals ferits, manipulats, lacerats, oberts i apedaçats com sabates velles. El pas dels dies, sumat l’afecte de les seves cuidadores, va revifar al mico al punt de que va recuperar la seva salut i va ser traslladat a un santuari a Mèxic on una mona el va adoptar.
Per això, exigim que les víctimes de Vivotecnia siguin alliberades immediatament i rebin a la fi el tracte que mereixen, reubicant-les a Santuaris i Refugis on puguin, a la fi, tenir una vida digna el temps que els hi resti.
Però, a més, tenim un reclam per a la societat. Deixem de fer els ulls grossos amb tota aquesta crueltat, rebutgem i posem-li fi a tot tipus d’explotació animal.
—–
Hace más de una semana que saltó a la luz el caso de Vivotecnia en Madrid:
De nuevo, un laboratorio en el que se experimentaba con animales no humanos, vuelve a tener una denuncia pública de «maltrato animal» cómo si no hubiese maltrato ya per se en el hecho de experimentar con ellos.
Desde las fuentes oficiales se ha hecho público que más de 880 animales (entre ellos perros, monos, conejos, cerdos, ratas y ratones) continúan en las instalaciones, convertidos en pruebas de un delito. Vivotecnia en su página web se mostraba como una empresa modélica con instalaciones “que exceden los estándares exigidos de bienestar animal”. Presumía de disponer de mecanismos de captura adyacentes para permitir la observación de los animales y el enriquecimiento ambiental “incluyendo forraje, juguetes, piscina, televisión, columpios o empleo del refuerzo positivo”. Esa descripción idílica contrasta con las imágenes sacadas de allí por la compañera Carlota Saorsa. Fotos y un vídeo dónde se escucha a trabajadoras soltar joyas como “Déjale que se rompa la columna”, “aquí está el pito, los huevos deben estar por ahí”, “cerda psicópata”, “como Hitler, pasajeros al tren» y donde se ve a como golpean, insultan y se ríen de manera despectiva de perros, cerdos, ratones, conejos o monos.
Desde que el día 8 de abril conocimos la investigación que mostraba los terribles abusos, malos tratos y vejaciones que se cometían en el interior de Vivotecnia en Madrid, tenemos sed de justicia:
·Queremos que esas trabajadoras paguen por lo que hicieron durante tanto tiempo, por el sufrimiento que generaron, por todo ese dolor.
·Queremos que los altos cargos de esta empresa paguen. Por echar la vista a otro lado, por hacer oídos sordos a las denuncias internas, por dejar que todos aquellos terribles actos se cometieran.
Pero que no se nos olvide: esto ocurre porque seguimos pensando que los demás animales están ahí para servirnos. Porque seguimos manteniendo la hipócrita defensa de que les podemos hacer eso porque no son iguales a nosotras, y al mismo tiempo afirmar contradictoriamente que los estudios son fiables porque los demás animales son como nosotras
Que no se nos olvide que lo que ocurre en Vivotecnia (y, SORPRESA! en TODOS los laboratorios de experimentación animal) ocurre porque despojamos a los demás animales de sus vidas, los cosificamos y mercantilizamos en nuestro beneficio.
La idea era que esas trabajadoras aplicaran venenos sobre los ojos y la piel de los animales, que les inocularan enfermedades y los vieran consumirse, sufrir y morir. Queríamos que los abrieran en canal y observaran y registraran los daños que les habían ocasionado. Pero nos parece tolerable si mientras todo eso ocurre, han tenido juguetes o buena comida? Y si después se despiden de ellos con una caricia; que unos segundos antes de su muerte la gente del laboratorio considera que su sufrimiento sí que es importante y los eutanasian de la forma más compasiva? Eso es «Bienestar Animal», como el que promocionan los explotadores de Pascual, mientras las vacas siguen siendo consideradas meros medios de producción desprovistos de vida e individualidad? Eso no es maltrato, acaso? Sinceramente creemos que esta dicotomía es posible? Creer primero que el sufrimiento de los demás animales no importa y después que si? Acaso no creamos nosotras a esas monstruosxs trabajadoras con nuestro beneplácito sobre la experimentación animal? No somos cómplices como sociedad de situar a animales inocentes en situaciones de absoluta indefensión?
Hay otro camino en la investigación científica y nos estamos desviando de él porque seguimos ignorando los derechos animales, como en otro momento se pasaron por alto los derechos de los seres humanos más vulnerables en pro de la ciencia. Evolucionemos y dejemos de aceptar como válida una investigación que provoca muerte y sufrimiento de forma deliberada a millones de seres sintientes al año.
Hoy aprovechamos para recordar y celebrar en este marco la liberación de Britches, un macaco de pocos meses que fue destetado al día siguiente de su nacimiento y con apenas dos días de vida un científico que lo tomó como objeto de investigación le cosió los párpados: quería comprobar si la ceguera permanente produciría daños cerebrales y si un dispositivo electrónico de ultrasonidos colocado en su cabeza, a modo de casco, le afectaría los oídos hasta dejarlo sordo. Ese casco lo sometía a una tortuosa e incesante reproducción de sonidos estridentes. Como si todo eso fuera poco, el animal vivía en una jaula abrazado a un cilindro metálico y sin haber recibido atención alguna. El proyecto lo condenaba a tres años como objeto de experimentos y luego lo matarían. Una vez muerto estudiarían su cerebro para comprobar o no las hipótesis. Britches fue liberado el 20 de abril de 1985 por miembros del ALF junto a decenas de otros animales lastimados, manipulados, lacerados, abiertos y remendados como zapatos viejos. El paso de los días, sumado al cariño de sus cuidadores, revivió al mono al punto de que recuperó su salud y fue trasladado a un santuario en México donde una mona lo adoptó.
Por eso, exigimos que las víctimas de Vivotecnia sean liberadas inmediatamente y reciban por fin el trato que merecen, reubicándolas en Santuarios y Refugios donde puedan, al fin, tener una vida digna el tiempo que les quede.
Pero, además, tenemos un reclamo para la sociedad. Dejemos de hacer la vista gorda con toda esta crueldad, rechacemos y pongámosle fin a todo tipo de explotación animal.
abril 20, 2021 Comentarios desactivados en VIVOTECNIA